divendres 28 de maig 2021 - 18.00h
ENTRADA GRATUÏTA - L'Estruch, Sabadell

Panacronismos I és una projecció multicanal sobre pantalla, on s'articula un recorregut des del geològic a l'industrial, presentant a través del material d'arxiu fílmic la dualitat entre natura i cultura, puntuada per la ciència, l’extractivisme i la dominació. La banda sonora està composta per pistes pregravades i sons generats en viu a través de petits instruments de síntesi modular.

Valentina Alvarado Matos (Maracaibo,1986), explora a través de la hibridació de diferents llenguatges plàstics per elaborar discursos vinculats a la memòria i la identitat desplegada a geografies inacabades.

Carlos Vásquez Méndez (Salt Lake City) és artista i investigador. Utilitza el cinema i la fotografia com a mitjans per a establir constants correspondències entre la pràctica artística, les ciències socials, l'analògic i el digital.
Els arxius es qüestionen, es jutgen i es reorganitzen analògicament en el que se sent com un exercici retrospectiu sobre la història del progrés de l'ésser humà; “progrés” entès com el concepte occidental de dominar i controlar l'entorn a través de la producció.
Paracronismos I de Valentina Alvarado Matos i Carlos Vásquez Mendez, devela la relació de l'ésser humà amb la naturalesa, la cultura i la tecnologia a través de la construcció en viu d'una narrativa cinematogràfica que parteix de material documental científic i que se secunda del so com un element que dóna significat i denota temporalitat. Dins d'aquesta dinàmica s'interpel·la la subjectivitat d'aquests registres considerats tancats i veraços, i en aquest qüestionament, els esdeveniments contemplats des d'un altre temps són manipulats, literalment, per a evidenciar la fragilitat de l'objectivitat tant de l'autor com de l'observador. 
En aquesta manipulació in situ, el so, el temps i els agents, encara que aparenten ser independents, interactuen sincronitzadament per a generar una peça que pot ser vista com una nova documentació del ja documentat. En aquest sentit, no es tracta d'una reconstrucció de la història a partir de l'arxiu, sinó d'un resum d'aquest, un recompte que part del diàleg entre aquest material i els artistes.
 Aquest diàleg resulta en un comentari sobre l'ús polític del cinema, d'ella es desprèn el tema de l'autoria, l'hegemonia, l'engany, la inoculació de creences, entre altres temes, no sols pel seu contingut audiovisual, si no perquè en el seu caràcter anàleg apareix la improvisació, l'imprecís, i així la facultat de visibilitzar la intenció de qui el dirigeix; és un sistema que no oculta. 
Així doncs, Paracronismos I funciona com un dispositiu que ressalta la capacitat de tergiversació que atorguen les posicions de poder i des d'on es projecten fragments de la història que des d'uns altres temps cobren sentit.

Gabriela Brito

Altres

Back to Top